BEFORE I KNOCKED DE DYLAN THOMAS
Abans que truqués i la carn em fes
entrar
amb líquides mans deixant-me a les
entranyes,
jo que era tan informe com l'aigua
que formava el Jordà vora la meva casa,
era germà de la filla de Mnetha
i germana del cuc paternal.
Jo que era sord a la primavera i a
l'estiu
que no coneixia ni el nom del sol ni el de la lluna
vaig sentir batecs sota la meva carnal armadura
tot éssent encara només una forma
líquida.
I les estrelles de plom, i el martell
de les pluges
moguts per mon pare des de la seva
cúpula.
Vaig conèixer el missatge de l'hivern,
els dards de granís, la neu infantil,
i el vent aspirava a ser la meva
germana;
en mi saltava el vent, i el gebre infernal.
Les meves venes fluïen amb el temps de
l'Est;
sense haver estat engendrat, coneixia
nit i dia.
No havia estat engendrat encara i ja
patia;
el poltre de tortura dels somnis, els
meus óssos de lliri
retorcia segons el codi natural,
i la carn, la tallava per creuar la
línia
de les creus de la forca, al fetge,
i els esbarzers, als cervells masegats.
El meu coll conegué la set abans de fer-se la trama
de pell i venes entorn del pou
on mots i aigua fan una mixtura
constant fins que la sang corre
pútrida;
el meu cor va saber de l'amor, el
ventre de la gana;
i vaig ensumar els cucs de la meva
pròpia femta.
I el temps va llençar la meva mortal
criatura
perquè derivés o s'ofegués dins de les
mars
habituades a la sàlobre aventura
de marees que mai toquen els vorals.
I jo que era ric, vaig esdevenir molt
més ric
embriagant-me lent amb el vi dels dies.
Nascut de carn i d'esperit, no vaig ser
ni esperit ni home, ans esperit mortal,
I em va abatre la ploma de la mort,
vaig ser mortal fins a l'últim
llarg sospir que portà cap a mon pare
el missatge del seu crist agonitzant.
Tu que t'agenolles davant de la creu i
l'altar,
recorda'm i tingues pietat d'Aquell
que la meva carn i el meu os va prendre
per cuirassa
enganyant i traint el ventre de ma mare.
With liquid hands tapped on the womb,
That shaped the Jordan near my home
Was brother to Mnetha's daughter
And sister to the fathering worm.
I who was deaf to spring and summer,
Who knew not sun nor moon by name,
Felt thud beneath my flesh's armour,
As yet was in a molten form
The leaden stars, the rainy hammer
Swung by my father from his dome.
I knew the message of the winter,
The darted hail, the childish snow,
And the wind was my sister suitor;
Wind in me leaped, the hellborn dew;
My veins flowed with the Eastern weather;
Ungotten I knew night and day.
As yet ungotten, I did suffer;
The rack of dreams my lily bones
Did twist into a living cipher,
And flesh was snipped to cross the lines
Of gallow crosses on the liver
And brambles in the wringing brains.
My throat knew thirst before the structure
Of skin and vein around the well
Where words and water make a mixture
Unfailing till the blood runs foul;
My heart knew love, my belly hunger;
I smelt the maggot in my stool.
And time cast forth my mortal creature
To drift or drown upon the seas
Acquainted with the salt adventure
Of tides that never touch the shores.
I who was rich was made the richer
By sipping at the vine of days.
I, born of flesh and ghost, was neither
A ghost nor man, but mortal ghost.
And I was struck down by death's feather.
I was a mortal to the last
Long breath that carried to my father
The message of his dying christ.
You who bow down at cross and altar,
Remember me and pity Him
Who took my flesh and bone for armour
And doublecrossed my mother's womb.
