 |
| García-Alix |
I de sobte, mentre treballava i pensava i m'informava sobre el tema del llibre que més maldecaps em donarà ( el del Guant de Plàstic Rosa), vaig sentir que el meu cap estava cansat. Es comportava com aquell qui menja sense gana, i llegia sense gana. Insípidament. Així que vaig decidir descansar. I de sobte, un bon dia, després d'un temps de descans ( neteja de cuines, jardí, plantes d'interior, armaris, cuina, passejos..), i sense preparació prèvia, un dels altres dos llibres que tinc fets i per acabar, ( en els quals no hi pensava gens) em va revelar la seva forma i estructura , sense que jo li digués res, ni li prestés la més mínima atenció. Va ser com si algú m'ho dictés a l'orella i ho feia, de fet, mentre xerrava per telèfon amb una amiga. Fins i tot "Allò que dictava" em va dir el nom que volia que li posés al llibre: Roses i Ossos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada