.

.

"My veins flowed with the Eastern weather;
Ungotten I knew nigth and day" Dylan Thomas

"was wahr ist, rückt den Stein von deinem Grab." Ingeborg Bachmann

"Generar artesanos puros de la poesía es como generar músicos sordos" Marina Tsvietàieva

diumenge, 5 de juliol del 2015

Viatjant cap a un recital


B. Plossu
       Avui em porten a un recital. I em tornaran a casa. Estic contenta. Són una parella del públic d'un altre recital, que van descobrir que vivien al mateix poble que jo i em van trucar oferint-me d'anar amb ells. Xerrem a l'anada. Em diuen que llegeixen poesia. Jo dic que bé! I els pregunto quina. Em diuen Valverde i jo dic " I en català?", aleshores es fa un silenci que sé que és el cap pensant intentant trobar noms en català. Finalment els troben. En Víctor Sunyol i en Llavina. Els pregunto si els coneixen. Sí, són coneguts, amb l'un van treballar junts, l'altre vivia al poble on s'estaven abans. També em parlen de la Maria Cinta Montagut, a qui ella va tenir de professora i que també han llegit i els agrada. No els sonen de res noms com Casasses, o Pedrals, o Sampere o Alzamora o Garriga ( per posar-ne 4 que ara mateix són coneguts).  De mi evidentment no en tenien ni idea... em van descobrir l'altre dia! M'expliquen que van topar de casualitat amb els festivals literaris fa uns dos o tres anys i que els agraden. Conversa i viatge continúen agradablement rodant, però una part del meu cap es desinteressa  i pensa en aquesta realitat de les "persones que llegeixen poesia" i  recorda quan  fa uns  anys  des d'ed. 62 trucaven els autors oferint-nos els llibres que hi teníem publicats, perquè sinó els cremarien (Torquemada contemporània, llibres a la foguera).  L'al.lucinant és que els autors més aclamats venien gairebé la mateixa quantitat de poesia que jo.  O sigui no en venien gaire. El cotxe ara ja agafa la carretereta que duu fent giragonses cap al bellíssim poble on es fa el recital. No tinc gaires ganes de recitar i menys encara quan arribo i un del poetes diu que nosaltres som els Pallassos i el públic els Domadors. Ho repeteix dos o tres vegades pel micro. Ningú riu. La calor, la digestió, la mandra... els costa encara reaccionar. Jo menys. Jo no sóc cap Pallassa, i no m'agrada que em domin. He arribat.



1 comentari:

  1. Si et serveix de consol, vaig trobar edicions (fa un quant de temps) originals del Foix a 5 pessetones, signades per l'autor i numerades, i no semblava que la gent corregués a comprar-les. També vaig llegir que fins que no va guanyar el Nobel el Vicente Aleixandre gruava per despatxar edicions de centenars d'exemplars. En canvi, el bestseller absolut del meu poble va ser l'opera prima d'un poeta (anomenat pels seus enemics galifardeu dels versos i per tothom antipoeta). Va arribar espontàniament a la tercera o quarta edició i aquestes orelles que s'han de menjar la terra van oir una nit que un cambrer que no crec que mai més en sa puta visa s'hagi interessat per la poesia li'n demanava un exemplar (per comprar-lo).

    ResponElimina