Quan entro al meu estudi trobo molts llibres estimats, però si per casualitat em trobo aquest llibre sobre la taula, l'agafo i de seguida el beso, com si el besés als llavis, el beso. Com si n'olorés l'aroma, el beso....Sí!... Mai m'havia passat. El beso apassionadament.
΄Οταν μπαίνω στο γραφείο μου, βρίσκω πολλά αγαπημένα βιβλία μου, αλλά αν κατα τύχη βρώ αυτό το βιβλίο πάνω στο τραπέζι το πάιρνω και αμέσως το φιλώ, σαν να φιλώ τα χείλη του. Σαν μυρίζω το άρωμα του, το φιλώ.... Ναι!... Δεν μου έχει ξανασυμβεί. Το φιλώ παθιάσμένα.
Només per les reflexions que va fer entorn d'aquest llibre es demostra que Gabriel Ferrater a part de ser un savi, podía ser també un idiota. Així és amics!! La saviesa no es troba en tothom, però la rucaldat ens habita a tots en un moment o d'altre.
És el llibre que més uso de Ramon LLull, perxò està com està.... L'uso tant i en circumstàncies tan dispars que, de fet, l'última cosa que va sentir ma mare abans de marxar d'aquest món va ser una de les històries d'aquest llibre que jo li vaig llegir asseguda sobre el llit contigu de l'habitació de l'hospital on s'estava ingressada de feia mesos.. En escoltar-lo, em va dir, completament emocionada: "Nena! I això, perquè no m'ho has ensenyat abans?"
No li vaig poder dir que no hi hauria despresos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada